dimecres, 22 de juliol del 2015

LA CAIXA DELS 19 CAMINS

Guarda els teus petits tresors per compartir: 

La recomanació d'algun llibre, un diari d'estiu on expliques les teves vivències, un objecte especial, un lloc interessant que has visitat, fotos que has tirat...

Tria els camins que vulguis, els que més t’il·lusionin i el setembre ens sorprens!

diumenge, 31 de maig del 2015

ELS MEUS COMPANYS I ALTRES ANIMALS

Inspirats per Durell hem observat un munt d'animalons...

Les petites abelles agafen  el pol·len de la flor. Són obreres.
L’abella bat les ales a una gran velocitat!. La velocitat de les ales fa que quedi quieta davant la flor. Està triant a quina anar? Damunt la flor les ales transparents reflexen un munt de colors. Les petites abelles fan cercles pentinant la flor. Les potetes peludes recullen el pol·len i van quedant pintades de groc.
Text construït oralment pel alumnes i escrit per la mestra


Desgranan la mora, quin misteri! D’una en una les petites boletes sanaven esclafant i al final un pinyol!
Un petit escarbat a l’aigua intenta de salbarse de morir ofegat, de mica en mica va pujant per la tija. L’escarbat presumit vol reflexar-se en el rec?.
Cranc de riu
El cranc es para, es queda quiet, i no es mou fins que es sen amanasat i neda de esquena duplagan la cua i quan esta tranquil la deixa astirada. Amb els bigotis sap on pot anar i on no pot anar. He vist que es fa un tunal dins l’aigua.

L'aranya
Hem trobat una bossa de tel, hem esperat una estona i pum! es peta la bossa i cumensan a sortir cries de aranya. Depresa  s’ ascampen  per l’arbre.

Textos escrits pels nens i nenes seguint el procés evolutiu de l'escriptura.

dissabte, 30 de maig del 2015

TASTET DE LECTURA


El proper divendres, Durrell serà un dels protagonistes del I Tastet de lectura.
Compartim un fragment que ens estem preparant els nens i nenes de cicle inicial.


Aquest jardí , que semblava una casa de nines, era un territori màgic, un bosc de flors on vagarejaven animalons que jo mai abans no havia vistos. Entre els pètals gruixuts i sedosos de cada rosa hi vivien petites aranyes en forma de cranc que caminaven de biaix i que si les molestaves fugien ràpides. Tenien els cossets minúsculs i translúcids tenyits d’uns colors que s’adeien perfectament a les flors que habitaven: de rosa, de colors vori, de roig de vi o de groc mantegós. A les tiges de les roses, infestades de pugó, s’hi movien marietes com joguines pintades de poc: marietes de color vermell pàl·lid amb grans punts negres, marietes de color vermell de poma amb punts marrons, marietes de color taronja amb pigues grises i negres... Grasses i simpàtiques, es distreien trepitjant el s ramats anèmics de pugó i en menjaven molt. Les abelles fusteres, que semblaven una mena d’óssos peluts de color blau elèctric, zigzaguejaven entre les flors i brunzien rogallosament enfeinades. Les papallones esfinx colibrí, pulcres i lluents, volaven meticulosament eficaces amunt i avall dels caminets: de tant en tant s’aturaven suspeses d’unes ales rapidíssimes que semblaven fetes de boira i ficaven la trompa llarga i fina dins una flor. Entre les pedres blanques, tot de formigues grosses i negres tentinejaven i gesticulaven en grups al voltant de estranys trofeus: una eruga morta, un tros de pètal de rosa o una espiga d’herba curulla de llavors. Acompanyava tota aquesta activitat, arribada dels olivars a tocar la tanca de fúcsies, la fressa trèmula i incessant de les cigales. Si la curiosament borrosa calitja que alçava la color fes soroll, fóra exactament la fressa estranya i monòtona d’aquests insectes.
(...)
De mica en mica, en anar-me acostumant a la bellugadisses dels insectes entre les flors, vaig aconseguir concentrar-me més. Em passava hores assegut als talons o estirat de panxa a terra contemplant la vida íntima de les bestioles que m’envoltaven. Així vaig aprendre moltes coses fascinadores.
Vaig descobrir que les aranyes en forma de cranc podien canviar de color tan destres com qualsevol camaleó Agafava una ranya d’una rosa de color roig de vi, on s’havia estat aclofada com si fos un llit de corall, la col·locava a les pregoneses d’una rosa blanca i fresca, i si s`hi quedava ( la majoria s´hi quedaven), veia que de mica en mica el color se li esmorteïa, com si el canvi li hagués produït una anèmia, fins que, al cap d’uns dos dies, la trobava arraulida entre els pètals blancs també tan blanca com una perla.