El proper divendres, Durrell serà un dels protagonistes del I Tastet de lectura.
Compartim un fragment que ens estem preparant els nens i nenes de cicle inicial.
Aquest jardí , que semblava una casa de nines,
era un territori màgic, un bosc de flors on vagarejaven animalons que jo mai
abans no havia vistos. Entre els pètals gruixuts i sedosos de cada rosa hi
vivien petites aranyes en forma de cranc que caminaven de biaix i que si les
molestaves fugien ràpides. Tenien els cossets minúsculs i translúcids tenyits
d’uns colors que s’adeien perfectament a les flors que habitaven: de rosa, de
colors vori, de roig de vi o de groc mantegós. A les tiges de les roses, infestades
de pugó, s’hi movien marietes com joguines pintades de poc: marietes de color
vermell pàl·lid amb grans punts negres, marietes de color vermell de poma amb
punts marrons, marietes de color taronja amb pigues grises i negres... Grasses
i simpàtiques, es distreien trepitjant el s ramats anèmics de pugó i en
menjaven molt. Les abelles fusteres, que semblaven una mena d’óssos peluts de
color blau elèctric, zigzaguejaven entre les flors i brunzien rogallosament
enfeinades. Les papallones esfinx colibrí, pulcres i lluents, volaven
meticulosament eficaces amunt i avall dels caminets: de tant en tant s’aturaven
suspeses d’unes ales rapidíssimes que semblaven fetes de boira i ficaven la
trompa llarga i fina dins una flor. Entre les pedres blanques, tot de formigues
grosses i negres tentinejaven i gesticulaven en grups al voltant de estranys
trofeus: una eruga morta, un tros de pètal de rosa o una espiga d’herba curulla
de llavors. Acompanyava tota aquesta activitat, arribada dels olivars a tocar
la tanca de fúcsies, la fressa trèmula i incessant de les cigales. Si la
curiosament borrosa calitja que alçava la color fes soroll, fóra exactament la
fressa estranya i monòtona d’aquests insectes.
(...)
De mica en mica, en anar-me acostumant a la
bellugadisses dels insectes entre les flors, vaig aconseguir concentrar-me més.
Em passava hores assegut als talons o estirat de panxa a terra contemplant la
vida íntima de les bestioles que m’envoltaven. Així vaig aprendre moltes coses
fascinadores.
Vaig descobrir que les aranyes en forma de
cranc podien canviar de color tan destres com qualsevol camaleó Agafava una
ranya d’una rosa de color roig de vi, on s’havia estat aclofada com si fos un
llit de corall, la col·locava a les pregoneses d’una rosa blanca i fresca, i si
s`hi quedava ( la majoria s´hi quedaven), veia que de mica en mica el color se
li esmorteïa, com si el canvi li hagués produït una anèmia, fins que, al cap
d’uns dos dies, la trobava arraulida entre els pètals blancs també tan blanca
com una perla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada