La nit i el dia
Baixem
a les profundes
aigües
del son a traficar amb els peixos
de
la memòria
al menys distanciadament
possible,
no perquè et responguin
veus
abissals,
tan sols el moviment
de
l’aigua negra, sumptuosa, rica
de
qui sap quins secrets.
Estranyes
nits…
Albes
després:
el ganivet del dia
clivella
els finestrons, penetra, llis,
un
fi corrent de llum,
voleien
llençols
blanquíssims, grans ocells, posant-se
sobre
els pallers cremant de groc,
el rec
brogent
es precipita en el saltant,
que
l’engoleix.
S’estenen blats fins a la
ratlla
de
l’horitzó.
Els cavalls es desboquen.”
Joan Vinyoli.
Cercles. 1979 .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada